11 SETEMBRE 2007
·
Dèficit fiscal, dèficit d'infraestructures, dèficit d'inversions de les companyies estatals. Espoli econòmic, espoli artístic, espoli ecològic. Negació de la llengua, negació de la cultura, negació de la nacionalitat.
·
Totes aquestes agressions Catalunya les pateix des de l'any 1714 a rel d'una guerra de successió monàrquica amb fortes connotacions internacionals. L'aposta catalana per una monarquia parlamentària europea i la conservació dels furs i les institucions catalanes, va ser derrotada per les forces absolutistes de Felip de Borbó. El nou rei victoriós no es va conformar amb ser proclamat rei dels catalans i imposar unes formes de governar a la seva mida, sinó que va actuar amb el més absolut menyspreu per la nació catalana, donant ales a un espanyolisme enfollit que encara perdura. El decret de Nova Planta posava fi a una de les democràcies més antigues d'Europa, suprimia tota l'organització política de la societat catalana i annexionava els territoris de la Corona d'Aragó a Castella. Des d'aleshores vivim sotmesos a l'imperi espanyol per dret de conquesta, cosa que no deixen de recordar-nos a la més mínima reivindicació.
·
En aquella guerra de 1714 l'espanyolisme imperialista hi vol veure l'anihilació de la nació catalana, la negació de tots els drets polítics, la supressió de tots els fets diferencials, la llengua i la cultura i fins i tot la geografia i la història d'aquest país. Desitgen l'expulsió dels catalans i la conversió d'aquests territoris en camp d'expansió de la nació castellana, tal com ho havien fet anteriorment amb els moros de Castella la Nova, Múrcia, Extremadura i Andalusia, i ho havien intentat a Amèrica del Sud i Central.
·
Com a europeus, hem de demanar al Parlament Europeu que ens rescati de l'oblit i declari solemnement que els estatismes uniformistes espanyol i francès no tenen futur en una Europa Unida.
·
La follia espanyolista ens ha causat molt mal, milions de morts i exiliats, pèrdues econòmiques i desordres de tota mena. Però les ofenses rebudes no ens faran perdre el capteniment i, impedits de tota capacitat d'autoorganització, continuarem treballant per construir murs de contenció i recuperar les llibertats i la cultura que ens caracteritzen, sense dispensar als seus protagonistes forassenyats res més que un lleu somriure de misericòrdia.
·
Acatament al rei i al govern espanyol? Per força.
·
Vassalls dels Borbons? Impossible. Ells només ens consideren enemics o esclaus.
·
Estimació pel monarca? Gens ni mica. Rebutgem els seus símbols imposats.
·
Independència? Sí. Un dia o altre, Catalunya es deslligarà d'Espanya.
.
VISCA CATALUNYA LLIURE !
