LA CRISI FINANCERA

El dret de propietat ens permet prendre decisions lliurement sobre les coses materials. Hi ha tres formes de propietat: individual, col·lectiva i anònima.

La propietat individual ha existit sempre i és el suport de la llibertat de les persones i les famílies. La societat cooperativa n’és una extensió.

La propietat col·lectiva està constituïda pels béns d’una comunitat: associacions de voluntariat, l’església, organismes públics i estats democràtics. La propietat col·lectiva és necessària en societats evolucionades, però té uns límits. La idea comunista de fer-ne la única forma de propietat ha quedat descartada per ineficient.

La propietat anònima, basada en les societats de responsabilitat limitada, fou instaurada pels estats per a finançar projectes de gran envergadura, com el comerç amb les colònies d’ultramar i les infraestructures viàries o elèctriques. Les primeres societats de responsabilitat limitada tenien l’Estat com a soci majoritari; després se’n constitueix amb capital íntegrament privat, però sempre amb el control i l’aval de l’Estat. La societat de responsabilitat limitada no és una societat de persones; és un fons de capital i s’hi participa només amb capital; té uns gestors i els inversors queden al marge de les activitats que s’hi puguin finançar. La societat de responsabilitat limitada esdevé un agent econòmic de primer ordre i un centre de poder il·limitat, que pot arribar i arriba a ser superior als inversors que li donen vida i superior a l’Estat que l’ha de controlar i avalar. Retribuint el capital amb rèdits alts, n'obté en quantitats ingents. Amb la seva proliferació s’ha instaurat la societat capitalista, on progressivament es va sotmetent tot al lucre econòmic i als grans centres de poder financer. Tots, rics i pobres, ens convertim en obligats extractors de valor econòmic per a alimentar aquesta maquinària insaciable. Es tracta d'apoderar-se de tot allò que algú pugui comprar amb diners per a exprémer el seu valor econòmic: els béns naturals, l’energia, el treball de les persones, la intel·ligència, la cultura i l’art, la salut, el plaer, els infants, els joves, els vells, el futur, la por, la política, els exèrcits, ... , sense aturar-se per qüestions morals o legals.

Ara és temps de crisi, la roda capitalista no volta prou bé. Ens replantejarem el sistema o ens entossudirem a forçar-la perquè recuperi la marxa que tenia? On és la meta de la competitivitat? Penso que si la propietat anònima ha d'existir, ha de ser sotmesa a un organisme mundial capaç de posar-li límits, i de respondre pels seus forats, desfalcs i malifetes. Penso que el govern o la història mundials no es poden construir sobre un mecanisme tan artificial, cec, imprevisible i depredador com és el benefici financer en el seu funcionament actual.