dijous, 19 de novembre del 2009

QUI HA DE FER LA LLEI ELECTORAL?
El Parlament, com a representant del poble de Catalunya, és l'òrgan legislatiu i d'allí han de sortir totes les lleis. Però la llei electoral determina la manera com el poble delega la seva representació en els parlamentaris, i això, qui ho pot fer? els representants o els representats? Evidentment, el poble ha de decidir com delega la seva representació.
D'entre totes les lleis que pot elaborar el parlament, la llei electoral és un cas especial en que la participació ciutadana és del tot recomanable i necessària. Afortunadament Catalunya ja té perfectament reglamentada la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), que fa possible la participació directa dels electors en el procés legislatiu. Per fer-ho ben fet s'ha de donar temps a la presentació d'ILPs, prèviament al debat parlamentari. Ja n'hi ha una de presentada, que representa l'opinió d'un sector social, però en calen més perquè el resultat tingui amplitud i obertura.

divendres, 11 de setembre del 2009

11 setembre 2009

Sembla que els catalans ens anem adonant del mal tracte que tenim dintre l'estat espanyol i que anem pensant si ens hem de plantejar la independència.

Mentre nosaltres pensem, els espanyols actuen amb una idea molt clara. Creuen ells que el territori dels Països Catalans és seu (per dret de conquesta) i que els catalans hi sobrem. Actuen enganyant-nos, incomplint les lleis, però sobretot apoderant-se de la nostra economia. El dèficit fiscal que patim és equivalent a un tràiler de 40 tones que marxa cada any de Barcelona cap a Madrid carregat amb bitllets de 500 €, al qual aporta cada català de totes les edats i condicions un promig de 7,8 € diaris. Això minva la nostra llibertat reduint la nostra capacitat de mantenir la família, de fer funcionar les nostres empreses, d'informar-nos i formar-nos culturalment, o de cuidar la nostra salut.

Cada un de nosaltres ha de veure què està pagant a Espanya. Qui viu amb un sou de 1000 € al mes en paga més de 100 d'IVA, i uns altres més de 100 d'IRPF que ja els hi rebaixen abans de cobrar-los.

La nostra reacció és urgent, perquè cada dia que passa és més difícil reaccionar. Hem d'utilitzar la llibertat que encara tenim per a organitzar-nos i posar fi a l'espoli que estem patint.

No cal parlar de qui té mes part de culpa ni de qui ens decep més. La situació asfixiant la patim tots i és necessari l'esforç de tots per sortir-ne, actuant políticament a través d'organitzacions socials, culturals i econòmiques la gent normal i a través dels partits els que vulguin exercir professionalment l'acció de govern.

Entre tots, ho aconseguirem

Visca Catalunya independent.

Capital anònim

Les corporacions anònimes de capital varen ser un invent jurídic i econòmic de les monarquies colonials europees per a finançar empreses que necessiten una gran aportació de capital. L'estat atorga a aquestes noves corporacions personalitat jurídica pròpia, equiparable a qualsevol propietari individual. Les famílies o els individus hi aporten els seus estalvis obtenint a canvi una participació proporcional en la propietat de l'empresa, participant també proporcionalment dels seus beneficis econòmics, però sense intervenir directament en la gestió de l'empresa i quedant al marge de les responsabilitats en què aquesta pugui incórrer.

Les corporacions anònimes han resultat atractives per als estalviadors, que hi han trobat una forma fàcil d'obtenir benefici econòmic, sense cap altre risc que el capital invertit. També han resultat atractives per a persones ambicioses i emprenedores, a qui ofereixen la possibilitat d'assumir tasques de gestió i direcció amb unes possibilitats de creixement i expansió il·limitades. Així les corporacions anònimes, que en principi havien de servir per a finançar el comerç amb les colònies d'ultramar i les grans infraestructures, s'han multiplicat sota el control de l'Estat però sense la seva participació directa en el capital, i s'han estès progressivament a tots els sectors econòmics: mineria, indústria, comunicacions, comerç majorista i minorista, pesca, agricultura, ensenyament, sanitat, cultura, oci...

El desenvolupament de les corporacions anònimes ha revolucionat l'activitat econòmica sense aturador sota l'incentiu del benefici comptable. Però també té efectes negatius, com veurem.

Primer. La necessitat imperativa d'obtenir beneficis econòmics introdueix a la societat una pressió depredadora sobre els recursos naturals, sobre les fonts energètiques, sobre la capacitat de treball de les persones, i sobre totes les coses de les quals se'n pugui treure un valor econòmic, generant per altra part una gran quantitat de deixalles i costos socials de tota mena, ignorats deliberadament pels seus autors. La competència obliga a lluitar fins a les últimes conseqüències per capturar recursos i mercats.

Segon. A conseqüència de la separació entre propietat i gestió, l'accionista es pot desentendre de l'activitat de l'empresa de la qual és parcialment propietari, i preocupar-se només del benefici que li dóna. Després, amb el desenvolupament del mercat borsari, més que el rendiment d'unes accions el que val és el seu valor de mercat; més que invertir en empreses sòlides, rendibles i productives l'interès de l'inversor està en comprar i vendre en el moment oportú. Els fondos d'inversió i altres productes que les entitats financeres posen a disposició dels petits estalviadors augmenten encara més la distància entre l'activitat de l'empresa i els beneficiaris del seu capital. Les societats opulentes gaudeixen d'uns beneficis financers generats en societats del tercer món.

Tercer. Del creixement il·limitat de les corporacions anònimes, amb capacitat per a diversificar les seves activitats, expandir-se, associar-se i reproduir-se, en resulten organitzacions poderosíssimes, capaces d'incidir en els Estats i d'imposar els seus interessos sobre les societats humanes, corrompent si cal els sistemes polítics i morals.

En aquest moment de crisi financera ens hem de qüestionar la viabilitat i utilitat d'aquest joc a què estem entregats. L'objectiu ha de ser assentar el sistema econòmic sobre una base financera més fiable.