L'Assemblea Nacional Catalana està fent una feina molt important de conscienciació per la independència. Sent una organització al marge dels partits hi cap tothom i aconsegueix una penetració social extensa. L'activitat és totalment voluntària i desinteressada i van sorgint noves iniciatives a les assemblees locals que es van constituint als municipis d'arreu de Catalunya.
L'Assemblea té un full de ruta que ha de portar Catalunya a la independència, però això és un projecte que ultrapassa l'àmbit de l'Assemblea. L'acció de govern correspon als partits i l'Assemblea ha deixat ben clar des del principi el seu caràcter transversal, la intenció de restar al marge de tota confrontació electoral i exercir una acció purament reivindicativa.
No és utòpic pensar que els partits impulsaran la independència, si fins ara no ho han fet? Es tan utòpic com pensar que la societat catalana es farà independent d'Espanya si en tres-cents anys fins ara no ho ha fet. La mateixa societat que ha produit l'Assemblea es dotarà d'un sistema democràtic que l'alliberi de l'estat espanyol. La presa de consciència precedeix l'acció de govern. Sorgiran nous partits, s'adaptaran els vells i es transformarà el sistema democràtic.
Les super-estructures econòmiques i polítiques que regeixen la societat actual ja no la serveixen sinó que l'encotillen i li impedeixen evolucionar, han arribat al final del seu cicle i han de ser substituides. Cal construir noves estructures econòmiques i polítiques des de la base, amb sistemes d'autogestió que donin solució als
problemes i facin realitat les aspiracions de les petites comunitats.