diumenge, 22 de juny del 2008

ASSEMBLEES

ASSEMBLEES A LES ASSOCIACIONS

El govern dels col·lectius socials es configura amb dos organismes de govern, l'assemblea i la junta, que responen a dues necessitats bàsiques: l'entesa entre tots els membres i l'acció unitària.

L'assemblea és el diàleg obert entre tots els membres de l'associació, però això només és possible en societats poc nombroses. Les societats més àmplies han de fer ús de sistemes de representació, de manera que uns quants membres seleccionats puguin debatre i decidir per tot el col·lectiu.

Assemblees representatives

Com que les associacions solen néixer amb pocs membres estableixen en els seus estatuts un sistema d'assemblea directa, sense preveure cap forma de representació. Després l'associació creix i es va funcionant amb el sistema d'assemblea directa i donant per vàlides assemblees amb percentatges d'assistència molt baixos. Aquestes assemblees són dèbils, fàcilment manipulables, estan mancades de contingut democràtic, i la seva funció es redueix a un mer formalisme. Quan passa això la junta tendeix a perpetuar-se sense renovació, els socis es tornen més passius reduint la seva participació a pagar una quota anual, i l'associació evoluciona cap a un estat d'endormiscament.

Quan el percentatge d'assistència baixa s'han d'establir sistemes de representació proporcional i en cap cas s'haurien de considerar vàlides assemblees amb quòrum inferior al 50%. Els sistemes de representació presenten moltes variants i s'adapten a cada associació d'acord amb els seus objectius i composició. Es poden basar en eleccions en assemblea, votacions amb urna, sorteig, o altres mètodes. Es pot seleccionar entre tots els membres en igualtat de condicions o es pot subdividir el col·lectiu de manera que cada subdivisió (territori, secció, tram d'edat...) tingui la seva representació diferenciada.

Regeneració democràtica

Més que d'una exigència de formalitat democràtica, es tracta de donar a les associacions més consistència, cohesió, adhesió i implicació dels seus membres, i que siguin realment àmbits bàsics d'exercici dels drets democràtics.

La vida associativa és un dels trets diferencials de la societat catalana, però encara hem de superar les limitacions imposades pel franquisme. Regenerant democràticament els àmbits propers i discrets regenerarem també els àmbits superiors de la nostra vida política.

Interessos en joc

Els objectius de l'associació i la participació dels associats surten sempre beneficiats d'un bon funcionament de l'assemblea.

Però no totes les associacions tenen un funcionament estricte en aquest sentit. Hi ha factors en contra, que a primer cop d'ull es poden atribuir a l'accídia, el passotisme, o el personalisme d'alguns membres, però que en el fons responen a interessos aliens als objectius de l'entitat, generalment polítics o econòmics, que intenten influir des de fora o des de dintre de la institució.