Les eleccions del 9 de març presenten pocs al·licients per als catalans: els fracassos i la decepció són la tònica dominant dels últims anys. Per part de l'oferta, cap novetat ni èpica que doni esperances de redreçament. Sembla que les tendències emergents siguin l'abstenció i el vot en blanc, és a dir, amagar-nos.
En el moment actual el sobiranisme català només té un camí: aprofundir en la democràcia. I això vol dir que a l'hora de les eleccions no ens podem permetre cap mena d'abandonisme. El règim és poc democràtic, la llei electoral és massa tancada, les autonomies són burlades i trepitjades. En aquesta situació no podem aspirar a gaire, però hem de mantenir les posicions. Encara que ens faci mandra, el dia 9 hem d'anar a votar, i fer-ho tan bé com sapiguem. Si ho fem, aquesta derrota anunciada es pot convertir en una victòria.
Fer-ho bé vol dir que cadascú expressi fidelment amb el vot la seva voluntat i creences polítiques. Un país no s'ho pot jugar tot a una sola carta, les necessitem totes. Podem distingir quatre maneres de votar:
1.- Votar una persona. Desgraciadament el sistema d'elecció dels diputats no permet votar persones sinó només partits, però sí que podem escollir entre els candidats la persona que ens mereixi més confiança i votar aquella candidatura sense mirar a quin partit pertany. La persona humana és el valor més sòlid en política. I hem de tenir present que no estem votant la presidència del govern: estem elegint 350 diputats i ens hem d'assegurar que entre aquests 350 n'hi hagi un que conegui les necessitats del nostre entorn i les defensi amb coratge. El cost d'un diputat en nombre de vots és el següent: Barcelona 90573, Girona 41741, Lleida 34486, Tarragona 45553, Castelló 47487, València 78515, Alacant 72469, Illes Balears 46406.
2.- Votar un partit, sense importar gaire qui forma part de la candidatura. És el que se'ns demana, la forma més normal de votar, però és un vot imprecís, insatisfactori per a persones amb opinió política. Els partits i la campanya electoral no ens orienten cap al vot informat i responsable sinó cap al vot passional i guiat per una imatge mediàtica. En aquestes condicions els grans partits tenen avantatge i el binomi PP - PSOE té un domini aclaparador. Per als catalans i bascos, mantenir un sistema diferenciat de partits no satel·litzables és indispensable per a tenir veu a l'estat, a Europa i al món.
3.- Vot nul. Es la resposta que va més enllà que la pregunta, el vot que no s'adapta al sistema de votació i que per aquest motiu no compta en els els resultats. En el sistema tan limitat que tenim, davant la poca utilitat del vot útil, és lògic que molts votants prefereixin expressar-se lliurement, encara que llavors el vot sigui nul. Encara que no comptin en el resultat, els vots nuls són revisats un a un per la Junta electoral i arriben, per tant, a coneixement dels partits.
4.- Vot en blanc. Pot indicar preferència per un escó vacant abans que sigui ocupat per qualsevol de les opcions que s'ofereixen. Però en el sistema actual no hi ha escons vacants, es reparteixen tots entre les candidatures proporcionalment als vots vàlids. Com que el vot en blanc no diu res, cadascú en fa la interpretació que li convé.
D'aquestes 4 formes de vot només les dues primeres compten en els resultats, i són les que hem d'exercir amb preferència. Les altres dues només en cas de ser massives podrien tenir algun efecte pràctic. D'aquestes eleccions no en resultarà la independència de Catalunya ni avenços considerables en la política del nostre país. Però si votem a consciència n'obtindrem beneficis. Es un joc en el qual o jugues o perds.A la llarga, amb l'abstenció ens relegaríem nosaltres mateixos a la condició dels gitanos nòmades i dels immigrants sense papers, sense veu a l'estat i sense una alternativa que ens faci visibles en la societat mundial. Necessitem noves vies democràtiques, però sense menysprear l'única que tenim. Utilitzem-la. AQUI ÉS CASA NOSTRA.
